Al costat de la casa on va néixer la mare Ràfols el 1781, el molí de la família Rovira, les Germanes de la Caritat de santa Anna van aixecar a inicis del segle XX un conjunt monumental on en destaca el temple amb la gran cúpula, obra de l'arquitecte Enric...

L'església del convent de sant Francesc, d’inicis del segle XIV, compta amb una sola nau, capelles laterals i un absis de planta quadrada. Al seu interior s’hi conserven diversos sarcòfags d’alabastre i guix de llinatges nobles del Penedès, i també el retaule de sant Jordi i la Mare de Déu,...

L’edifici defineix el perfil de la Rambla de Nostra Senyora amb la serva torre a la cantonada i les seves tres façanes. Destaquen les volutes en pedra amb motius vegetals i florals a les portes del balcó, la barana de ferro forjat, i les rajoles del ràfec. A la façana...

És una obra del singada per l'arquitecte Andreu Audet, autor de teatres del Paral·lel barceloní. És el teatre construït amb fusta més gran de Catalunya.

És una construcció del segle XVII amb l'entrada de les cases senyorials de l'època. A la primera planta diverses habitacions han conservat la decoració mural i del sostre del segle XIX, un testimoni únic de les cases senyorials de la vila. 

És una construcció d’origen medieval, però l’estructura actual correspon a les modificacions fetes al segle XVIII. Al seu interior hi podem veure diferents elements d’aquestes èpoques com els dormitoris i el menjador amb mobiliari del segle XIX.

Aquest conjunt de finals del segle XIX i inicis del XX, ens mostra la seu de la segona parròquia de Vilafranca i la culminació de la transformació de l'antic convent trinitari amb el campanar neogòtic.

En aquest edifici hi trobarem un dels exemples més espectaculars del modernisme a Vilafranca, amb baranes de ferro forjat, portals amb formes ondulades i vitralls de colors.

Construcció entre mitgeres d'una casa característica medieval on la planta baixa estava ocupada per la zona de treball i la superior per l'habitatge.

Edifici que segueix les pautes classicistes incorporant elements decoratius com plats i rajoles de ceràmica vidrada o fals maó vist, i un ràfec de fusta per adquirir més expressió. La façana que mira a la rambla té a la planta baixa tres grans finestres i un balcó al primer pis....

Representa una de les primeres edificacions en el que va ser el gran eixample de Vilafranca a la segona meitat del segle XIX. És obra de l'arquitecte Eugeni Campllonch. En el seu interior s'hi troben espectaculars sostres decorats i una ampli repertori de rajoles hidràuliques.

Edifici que incorpora el llenguatge neogòtic. A la façana, els balcons presenten obertures amb arc apuntat i obertures de quadrifoli, i la barana de ferro forjat. El coronament presenta un seguit de falses obertures amb una finestra geminada amb trencaaigües a la part central. Aquest edifiic és la seu dels...

Construcció d’origen medieval. Segueix l'estructura del pati central al voltant del qual s’organitza tot l'espai interior. Pertany a la família Baltà des de 1859. La façana actual amb la tribuna va ser restaurada per l'arquitecte August Font el 1889 per encàrrec de Josep Baltà Rodríguez de Cela.

Palau d'origen gòtic. La façana presenta a la planta baixa una porta d'arc de mig punt; als cosats, obertures d'arc rebaixat i una espitllera. Al primer pis hi ha balcons i finestra. A les golfes trobem una galeria oberta de 1965 i, al conronament, un ràfec de fusta amb rajoles...

Edificis bessons aixecats els anys 1873-1874 i destinats a magatzems d’expedicions de vins. El 1881, el mestre d’obres Josep Inglada i Estrada va intervenir per deixar una aparença similar a la que tenen ara els edificis. Estaquen les façanes, que es caracteritzen per les seves grans obertures i l’acabament en...

Construcció iniciada el 1578, quan els trinitaris van traslladar-se des de la plaça de Jaume I. Actualment encara es conserva l’església, reformada a finals del segle XIX per l’arquitecte August Font, que també va aixecar l’actual campanar el 1909. A l’interior s’hi conserva el claustre renaixentista del segle XVII.

L’ajuntament va adquirir el palau medieval el 1559, que conserva la façana lateral amb escuts i gàrgoles. Ja el 1604 hi havia l’escut de la vila damunt de l’entrada principal. El 1892 van iniciar-se les reformes en què es van unificar els balcons de la primera planta, i van finalitzar...

Actual seu del "Consell Regulador del DO CAVA". Casa formada per planta baixa amb jardí, dos pisos i una torratxa quadrada, i composta per dos cossos ben diferenciats: la façana principal, asimètrica, amb el gran balcó de ferro forjat i la tribuna amb vitralls de colors i rajoles ceràmiques, i la...

Casa situada a la plaça de l’estació en el moment de creixement de la vila de finals del segle XIX. Presenta una façana simètrica d’estil neoclàssic a partir de cinc eixos verticals, amb un cos central i dos cossos amb galeries. Té planta baixa, dos pisos i originalment un jardí...